11 ago. 2014

FA DOS LLUNES



Fa dos llunes...

                    ...vaig decidir obrir la meva ment, la meva llar i el meu cor. 

Et vaig fer partícep dels meus neguits, de les meves pors i vas anar superant amb mi cada obstacle, petits, grans, insignificants, importants… Vas començar a ser important per mi, a fer-te un raconet especial dins el meu cor i dins la meva vida… Ni tu ni jo volíem, ni tu ni jo ho esperàvem, però ambdos anhelàvem viure el que ara vivim. Et donaria mil gràcies per tot el que fas, el que em dones, el que em regales, gràcies per tot l’amor que desprens i tot l’amor que m’acarona cada dia que passo al teu costat, però sé que les relacions amb els demés no són més que un mirall de la relació amb nosaltres mateixos. Així que d’alguna manera trobar-te a sigut gràcies a trobar-me i que tu m’hagis trobat ha sigut gràcies a que tu mateix t’has trobat. Així que dóno gràcies a tot el que hem experimentat, als mals moments, als bons, als procesos que hem viscut, que hem patit i als actuals perquè tot plegat m’acosta dia a dia més a tu. Tot ha estat un pla perfecte per trobar-me i trobar-te, aquí i ara. I res més importa.


Tot és ara i, per mi, ara, nosaltres ho som tot.



Fa 2 llunes, tal i com deien els antics, quan no hi havia cap altra manera de calcular el temps. 
Fa 2 llunes que et conec com poques persones ho han fet, des del cor. 
Fa 2 llunes que em sento més lliure que mai, més forta i amb més ganes de seguir sent el que sóc.
Fa 2 llunes que entenc moltes coses, des de que he decidit ser jo mateixa tot ha canviat. I malgrat que hi ha  procesos que encara no finalitzen i ressonen a dins nostre… Sé que tot té el seu per què. I tu també ho saps.
Fa 2 llunes que ho saps tot de mi, tot i que et sorprenc dia a dia.
Fa 2 llunes que cada dia que passa és millor que l'altre
Fa 2 llunes que miran-te als ulls sóc feliç...

Fa 2 llunes, 2 llunes, 2... I les que vinguin... Sumem llunes amor!

Gràcies!

No hay comentarios:

Publicar un comentario