11 ago. 2014

FA DOS LLUNES



Fa dos llunes...

                    ...vaig decidir obrir la meva ment, la meva llar i el meu cor. 

Et vaig fer partícep dels meus neguits, de les meves pors i vas anar superant amb mi cada obstacle, petits, grans, insignificants, importants… Vas començar a ser important per mi, a fer-te un raconet especial dins el meu cor i dins la meva vida… Ni tu ni jo volíem, ni tu ni jo ho esperàvem, però ambdos anhelàvem viure el que ara vivim. Et donaria mil gràcies per tot el que fas, el que em dones, el que em regales, gràcies per tot l’amor que desprens i tot l’amor que m’acarona cada dia que passo al teu costat, però sé que les relacions amb els demés no són més que un mirall de la relació amb nosaltres mateixos. Així que d’alguna manera trobar-te a sigut gràcies a trobar-me i que tu m’hagis trobat ha sigut gràcies a que tu mateix t’has trobat. Així que dóno gràcies a tot el que hem experimentat, als mals moments, als bons, als procesos que hem viscut, que hem patit i als actuals perquè tot plegat m’acosta dia a dia més a tu. Tot ha estat un pla perfecte per trobar-me i trobar-te, aquí i ara. I res més importa.


Tot és ara i, per mi, ara, nosaltres ho som tot.



Fa 2 llunes, tal i com deien els antics, quan no hi havia cap altra manera de calcular el temps. 
Fa 2 llunes que et conec com poques persones ho han fet, des del cor. 
Fa 2 llunes que em sento més lliure que mai, més forta i amb més ganes de seguir sent el que sóc.
Fa 2 llunes que entenc moltes coses, des de que he decidit ser jo mateixa tot ha canviat. I malgrat que hi ha  procesos que encara no finalitzen i ressonen a dins nostre… Sé que tot té el seu per què. I tu també ho saps.
Fa 2 llunes que ho saps tot de mi, tot i que et sorprenc dia a dia.
Fa 2 llunes que cada dia que passa és millor que l'altre
Fa 2 llunes que miran-te als ulls sóc feliç...

Fa 2 llunes, 2 llunes, 2... I les que vinguin... Sumem llunes amor!

Gràcies!

5 ago. 2014

ABEL, s'escriu amb "A" d'àngel.

ABEL, s'escriu amb "A" d'àngel. 

Et falten les ales de plomes malgrat en tens unes de més especials, les teves cames. Et porten allà on la teva ànima desitja, allà on els teus somnis es fan realitat i on la llibertat regna, sense repressió. Et donen la llibertat que sempre has anel·lat i que avui, per fi, tens.
Per mi, has sigut com un àngel caigut del cel, que m'ha acollit amb amor entre els braços i m'ha mimat i cuidat més del que mai havia fet ningú per mi abans, ni jo mateixa. Sempre desinteressadament, sense demanar res a canvi i això és el que, sense cap mena de dubte, et fa més gran.
Vas aparèixer a la meva vida entre bromes i riures, vas aparèixer per ajudar-me, per recolzar-me, per incentivar-me a ser jo, més jo que mai. Vas començar a estimar-me d'una forma tan pura i sincera, com mai ningú ho havia fet mai i vas creure en mi. Has cregut en mi sempre, de manera ferma, sense dubtar i això m'ha donat tota la força. M'he sentit més forta que mai al teu costat, creient-me així que podia amb tot.
I gràcies a tu ho he fet, he trencat pors, he superat límits i m'he arriscat quan pensava que defalliria... I sempre he tingut els finals més dolços i t'he pogut mirar a la cara, somrient, cansada però feliç. Sense tu la meva vida no seria com és, ni aquest meravellós equip de bogeries i riures, mai mai mai hagués donat els meravellosos fruits que ens dóna dia a dia. 
Ets molt important a la meva vida, Abel, ets més que un àngel, més que un amic, que un germà, ets una part de mi, i et dono les gràcies per haver-me trobat a mig camí entre l'asfalt i la pista... Et dono les gràcies per fer-me córrer lliure per la muntanya, la meva futura casa i el meu destí final... Sols o acompanyats, aquest és el nostre camí, Abel, n'estic convençuda i mentre et tingui a prop apendré de tot el que em regales i disfrutaré d'aquesta meravellosa etapa que ens ha regalat la vida.
Gràcies per ser un gran company de viatge, de vida i d'aventures... Ja saps #TTT sempre!