22 abr. 2014

Per Sant Jordi jo mato el drac...

Demà és Sant Jordi, diada dels enamorats a Catalunya. Demà... 
Demà trobaré a faltar un somriure que em desperti impacient amb una rosa, preciosa a les mans... Trobaré a faltar algú que em recordi que m'estima, especialment demà. 
Demà no mataran dracs per mi, ni em donaran roses d'amor com a senyal de joia, agraïment i lleialtat. Demà ningú sospirarà nerviós esperant que m'agradi el detall més romàntic del món que es fa en aquest dia especial, d'enamorats... 
Demà no serà el nostre aniversari mai més. 
Demà serà Sant Jordi, sense tu, sense nosaltres; però amb mi.

Demà seré jo, qui em desperti somrient entre els llançols recordant-me quant m'estimo, quant em necessito i qué feliç sóc estan amb mi mateixa, de la forma més pura i sincera.  
Demà somriure mirant la vida que he construit per mi, amb les meves mans. 
Demà continuaré matant els meus propis dracs com faig a diari des de que vaig decidir enfrontar-me a ells i ser feliç. 
Demà somriuré per veure't radiant, Girona.

Demà us felicitaré Jordis i Jordines, i somriuré feliç quan vegi interncanviar roses...
Demà seré jo com sempre, més feliç i més enamorada dels que estimo i m'estimen...
Demà serà com avui i ara...

Demà... Feliç diada!