25 ene. 2014

Per què corro?





Per què corro?


Corro perquè un dia vaig descobrir que em feia sentir especial. Em posava les bambes, la música i rodava al ritme que el meu cos em permetia. Aquells moments eren només per mi, no tenia problemes, érem jo i els meus pensaments... 

Corro perquè un dia em vaig mirar al mirall i no m'agradava el que veia, m'havia relaxa't i el meu cos estava embutit entre les poques ganes de fer res i la mandra absoluta.

Corro perquè un dia algú em va dir que estava sonada per aixecar-me aviat al matí a fer-ho, per anar-hi un dia de pluja, per fer pujades, per fer més de 8Km... Semblava que només per voler córrer ja estava "loca".

Corro perquè quan corro em sento lliure, em sento feliç i em sento amb la direcció i la força de decidir aquí i ara.

Corro perquè al calçar-me les bambes se'm dibuixa un somriure a la cara.

Corro, corro, corro... Només corro per mi, pel que sento quan ho faig i per la satisfacció de compartir-ho amb els que també els apassiona aquest estil de vida. Sóc runner per convicció, de sentiment i d'ideologia... Sento cada pasa, cada respiració, cada estossec, cada gota de suor, cada batec del meu cor com si fossin els primers...

Corro perquè els problemes marxen, es fan petits i les solucions; de cop, apareixen a la teva vida com petites perles precioses... Corro perquè no fer-ho és de bojos...

Corro, corro, corro... I cada pasa és un nou repte, una nova meta, un nou orgull, una nova victòria i una nova manera de seguir-me coneixent, seguir-me descobrint i posar-me al límit, descobrint-me.

Corro perquè corro corro corroooo...

23 ene. 2014

Carta de despedida a mi mente: ¡Te dejo!

Querida mente, ¡Te dejo!

Lo sé, estoy siendo muy directa y muy drástica pero ya no puedo más. No aguanto más tus maltratos diarios y tus malas maneras constantes para conmigo. Se trata de ti o de mí y, por fin, después de más de 20 años tengo el valor de decirte que ya no te quiero conmigo. No voy a compartir contigo nada más que lo razonable, lo lógico y el sentido común. El resto, voy a dejarlo en manos de mi corazón. 

Tú eres la estructura que me da coherencia pero no eres nadie para elegir por mí, ni para engañarme, ni manipularme ni decirme como sentirme en cada momento. Ya me has fastidiado bastante haciéndome creer que el mundo estaba en mi contra, que no soy lo bastante buena para nada ni para nadie y que no puedo llegar.

¡Basta! Basta de hacerme sentir pequeña y de jugar a mover los hilos de mi vida. A partir de ahora voy a decidir con el corazón porque por lo menos, hará que mi vida sea; si no perfecta; sí auténtica y feliz.
Siento mucho usar una carta para despedirme de ti pero es la única forma que sé y que me asegura que tendrás constancia para siempre de mis palabras. Si alguna vez decides ser buena, valorarme más y mejor siempre podremos ser amigas. 

El tiempo lo cura todo, dicen... Fuiste mi maestra y por ello te doy las gracias que ahora toca descansar, recapitular y seguir mi vida. Ahora es momento de descubrir todo lo que soy capaz de hacer sin ti. No va a ser poca cosa porque me siento más viva que nunca, más enérgica, capaz y feliz... Y esos sentimientos, esas emociones me ayudan a creer en mí y en la fuerza interior que me guía.

14 ene. 2014

Deixar de somiar-te...



Explica'm com deixar de somiar-te totes les nits: sentint la teva olor, el teu calor, l'olor de la teva pell, el teu somriure, els teus ulls... Deixar de somiar com m'agafes entre els teus braços i m'acarones amb les teves mans... Deixar de somiar que em toques, que no marxes i que et quedes amb mi... Deixar de sentir com m'agafes la mà fort per avisar-me que caminaràs al meu costat sempre.

Però, sobretot, explica'm com deixar de pensar-te cada dia... Deixar de veure la teva mirada seguint cadascun dels meus pasos... Deixar de sentir la teva presència a cada cantonada per girar-me i veure que no hi ets...

Explica'm com deixar de sentir això que sento per tu avui i ara. Potser les teves paraules em convencen i et borro permanentment de dins meu.

O, simplement deixa'm que somii cada dia que arribarà un dia que deixaré de somiar-te perquè seràs una realitat. Sigui com sigui, és meravellós tenir-te a dins meu i desitjar-te d'amagat. Les meves nits són molt més dolces quan visites els meus somnis.

9 ene. 2014

Em reconec, m'accepto aquí i ara.

Només vull relaxar la ment, deixar d'escoltar-la, deixar-la en l'oblit i poder ser jo. A vegades se m'oblida ser jo i em deixo portar per les energies, les pors i el dia a dia de tot el que em rodeja. M'oblido de que jo no sóc el que era i de que jo no estic feta per ser mediocrament feliç.

Per mi la felicitat és quan visc des de l'amor, la plenitud i la honestedat més pura de la meva ànima. Sóc feliç quan ballo, beso, parlo, abraço i estimo des del cor sense imposicions ni pors. Sóc feliç quan em respecto i trio amb amor les persones que m'acompanyaran aquí i ara a fer el meu camí. Sóc feliç quan em miro al mirall i em reconec amb les alegries i les neures.

I et reconec Charo, Charito...

Reconec la teva bellesa interior, la teva visió positiva de la vida, el teu amor pur i incondicional, la teva lleialtat i les teves pors, les teves inseguretats...

Reconec cada llàgrima: de dolor, d'emoció, de ràbia, d'impotència, de desesperació, de desconsol..

Reconec cada somriure: d'alegría, d'amor, de verganoya, de silenci, de benestar, de goig, de satisfacció, d'orgull, de nervis...

I amb cada una de les teves emocions disfruto dia a dia, entenent-les, gaudint-les i compartint-les amb mi mateixa en solitud...

Avui i ara em reconec, i  no necessito cap més reconeixement que el de la meva mirada fixa en els meus ulls al mirall acompanyada del bell somriure que em caracteritza...