29 oct. 2013

Hi ha un limit de persones a les que estimar en aquesta vida?

Sovint es diu que només s'estima una vegada. Que hi ha un limit de persones a les que pots arribar a estimar i que un cop arribes al limit ja res es com abans, ni tan profund, ni tan autèntic, ni tan sincer ni tan màgic... No penso parlar-vos del meu "cupo", ni tampoc vull crear un paradigma envers a aquest tema. Cadascú que se sàpiga lo seu, però aquest post va dedicat a la persona que m'ha estimat i m'estima més de la forma més sana que hi ha al món: amb responsabilitat.

Vas entrar a la meva vida, ja fa uns anys i hem compartit mil històries junts, unes més "junts" que altres però sempre hem caminat de costat. Fins que un dia ens vam haver de dir adéu precisament per tot el respecte que hem tingut sempre l'un per l'altre. Malgrat el temps que passa entre els dos, sempre tenim un moments per parlar-nos, per pensar-nos i per sentir-nos; encara que sigui a la distància i sense que la gent que ens rodeja ho acabi d'entendre mai. Aquesta entrada està dedicada a tu, al teu amor; a tot el que m'has donat sempre sense demanar-t'ho, a tot el que he rebut de tu sense mereixer-ho i a tot el que hem fet l'un per l'altre: inclós el mal que ens hàgim arribat a fer en alguns moments.
Feia molt que no et tenia davant i has sigut, com sempre, una barreja entre present-passat-futur, una barreja d'enyor, d'amor, d'amistat i de moments màgics. 

Aprofito el meu blog per donar-te les gràcies que no em cansaria de repetir des de que et conec. M'atreviria a dir-te gràcies per existir perquè et tan important per mi, encara que no hi siguis i quan hi ets sense saber-ho. Gràcies per ser tan radiant com ets i per enlluernar la meva foscor, la que ja coneixes més que jo mateixa. Gràcies per ocupar-te de coneixe'm més del que han arribat a fer persones properes a mi, gràcies per transmetre'm que t'importo i que em respectes i em toleres. Simplement, gràcies per ser com ets. Ojalà tothom trobi a la seva vida una persona que els transmeti tot el que tu em transmets malgrat el pas del temps faci escolls... Sempre em fas sentir GRAN i sempre saps què dir-me perquè així sigui... Quina pena que ara siguem lluny l'un de l'altre i que els nostres camins siguin tan diferents! Igualment gràcies per ser el meu amic, ets únic i et desitjo tot el millor en aquesta vida i recorda que a la distància sempre seré present per celebrar els teus éxits!

I mai hi ha limit per trobar un amor que t'emplena de forma vertadera, ni el temps, ni l'espai, ni les persones poden destruir-lo quan és sincer i pur. Està clar, a mi el temps m'ho ha ensenyat sempre.

Fins aquí el nostre moment. Ens veiem aviat. Ja tu saps! MUS...

24 oct. 2013

Som persones i no som perfectes!

Quan penses que et coneixes i que saps bastant de tu i del que has viscut, una situació, et desbloqueja un sentiment amagat. No estava massa profund, d'amagat, però hi havia una mica de sorra al cim, una capa.
La tensió en una discusió m'ha fet adonar d'on venia aquella por que em paralitzava aquell diumenge al matí...
Dolor, només dolor... Un dolor que t'esfonsa, et fa sentir insegura i et paralitza. He viscut paralizada un parell d'anys. Ara conec les raons i les accepto però deixo que passin de llarg, que flueixin en mí i marxin. Vull estar neta, vull estar preparada i ser sincera de forma directa i oberta. Vull tenir per primera vegada, la relació més important de la meva vida, la que durarà per sempre. Una relació que hauria d'haver començat fa anys i que just ara, s'inicia de forma autèntica i honesta (a veure quanta gent de la que s'atreveix a jutjar-me ho pot dir), la relació més especial de totes: la que començo amb mi mateixa.
Ser-me fidel i respectar-me són els meus objectius principals i penso lluitar-los i penso lloar-los i penso apartar del meu camí a tothom qui no els respecti. Sóc com sóc, persona, humana i imperfecta!

I m'encantes!

2 oct. 2013

Començar de nou

Et despertes un dia i veus que ets el resultat de les teves decisions, bones o dolentes. Jo sóc el resultat de tot el que he decidit a la meva vida, des de ben petita m'han deixat decidir, equivocar-me i tornar a començar.

Avui torno a començar. Una de tantes. Sento que tinc la oportunitat de la meva vida, la autèntica, la que de veritat em deixarà ser jo mateixa, conscient, lluitant... I accepto perdre-ho tot per poder-ho recuperar tot, amb autenticitat i plenitud.

Que no estic sola, que tinc força, que he agafat empenta i que ningú no em pari. Torno a reconduir la meva vida amb les meves decisions i els meus aprenentatges a l'esquena!

I veure l'horitzó i no sentir-me sola, tot per començar de nou.