21 jul 2012

No ets un mariner...

No ets un mariner...

Ets un ocell que vola lliure pel cel, que necessita continuar volant lliure amb el mar al seus peus per remullar-se quan tingui calor.
El mar i la seva brisa ajuden a l'ocell a continuar el vol, però l'ocell al mar s'afogaria amb la seva espessor i la seva còlera.
L'ocell vola fins a trobar terra ferma, on algun rierol el permeti capbuçar-se i viure-hi feliç per sempre.
Aquí està la teva recerca i el teu camí.
Has de trobar la terra ferma que et reconforti i et doni la felicitat que necessites. Ho estàs fent molt bé.
Trobaràs el teu moment, el teu destí i el camí que necessites per realitzar-te com a professional, com a persona i com a home.
Ocellet, ens hem trobat en moments diferents de les nostres vides, però ens hem ensenyat molt i ens hem estimat més encara. Fins a la bogeria diria jo... Ara toca "estar cuerdos" i seguir endavant complint els nostres somnis i fent realitat tots els nostres desitjos.
Ets molt gran petit... Així que continua per aquest camí, malgrat sigui difícil és el teu camí...
"Nadie dijo que iba a ser fácil". Qui sap...
Potser en una altra vida ens tornarem a trobar i llavors ni jo seré mar salvatge, ni tu ocell en ple vol... Serem dos hipopotams feliços banyant-se al riu ple de fang i rodejats d'hipopotamets petits, en un zoo o en una Àfrica lliure...

Somiar...
Això és el que ara tenim i el que ens queda...
Lluita pels teus somnis... Obsessiona't amb ells i no deixis que res te'ls aturi. Estàs aquí per reclamar el teu lloc en aquest món i la manera de reclamar-lo és fent el que millor saps fer. Deixa't fluir ocellet... Sent que ets lliure, sigues sincer amb tu mateix i vola... Lluny... A la recerca del teu destí...

Et porto i et portaré sempre al meu cor. I amb un somriure als meus llavis sabré sempre que t'estimo... Lluita per tu, per allò que portes a dins i una mica per lo que et vaig ensenyar, per el mar que et captiva, per mi...

No hay comentarios:

Publicar un comentario