20 mar. 2012

Viatge en tàndem

Tinc la necessitat de donar-te les gràcies, per reconeixem entre la multitud, per obrir-me pas a tu, sense pressionar-me i respectant-me. Donar-te les gràcies per trobar-te, per adonar-me’n per fi de que ets tu. Necessito dir-te amb paraules, ja que amb el meu amor t’ho dic cada dia, que sóc feliç al teu costat. Has vingut al meu rescat en el millor moment, just quan més et necessitava i sense saber-ho. Creies que jo era per salvar-te però en realitat ets tu per salvar-me o simplement som per compartir aquesta salvació. Per viatjar en tàndem i anar canviant de posició quan més ho necessitem. Avui tires tu, demà al defallir-te les forces, ho faré jo i així... És molt estrany el que sento per tu. Sento que t’estimo, que t’he estimat sempre, malgrat fa escassos mesos que ens coneixem aquí i ara. Sento que ets part de mi, sento que som un fluir la una en l’altra i agafar-te de la mà i abraçar-te és el més senzill que he fet mai. A vegades t’abraço per protegir-te, per tu donaria tot el que fes falta (que estrany) i a vegades t’abraço per sentir-me forta, protegida, resguardada... Ho ets tot i em sento tan connectada a la teva energia, a la teva vida i al teu món, que sense adonar-nos tot s’ajunta i tot recobra un únic sentit: el nostre.

9 mar. 2012

Ets, sóc i SOM!

Encara que et sembli estrany que escrigui això, aquí, avui i ara. Encara que hagin passat mil universos, mil hiverns glacials, entre tu i jo, sempre hi haurà un tu i jo. Ho saps. Tenim un pacte.

Ets la força.

Ets la vida.

Ets l’essència pura.

Em retornes sempre al camí inicial quan em sento perduda. Em coneixes més que ningú, més que fins i tot jo mateixa.

Ets perquè ets i sempre seràs; però ets perquè jo també sóc perquè hi siguis.

Simplement SOM.

No hi ha una explicació més encertada per explicar el que tenim, el que teníem i el que tindrem sempre. Perquè tot és un mateix moment, tot és ara.

Som ARA, i ara SOM.