I fer-nos grans i seguir endavant.

Retiro la mà del meu cor i la obro, com si volgués deixar sortir quelcom de dins meu, un sentiment, un record, un amor... És el moment de deixar-te sortir, volar.  

-        Vola lluny petit! Desplega les teves ales i dóna vida i empenta a la teva imaginació! Seràs gran! Tan gran com el teu cor desitgi. És hora, per fi, de que volem, cadascú pel seu camí.

No pateixis amor, el temps ens unirà, o no, perquè el més bonic de viure és no saber mai si els nostres camins es tornaran a trobar. Però ens sentirem feliços d’haver viscut tot això: AMB TU SEMPRE.

Cada pas amaga una sorpresa nova i la vida són això passets… Cadascú el seu camí, els seus passets, la seva vida i la teva està allà, la meva aquí. Avui la realitat ens separa. Demà? No ho sabem.

Allà lluitaràs pel que necessites lluitar, viuràs, maduraràs i aprendràs a ser un home.

Jo faré el mateix: ser feliç per ser jo mateixa. Ser com sóc, seguir aprenent a ser dona, vivint, lluitant, madurant...

Som nosaltres, individus, lluitant contra el món. Persones úniques i singulars fent-nos un lloc  en aquesta gran aventura que és la vida. I fer-nos grans i seguir endavant.

Jo també t’estimo, i t’estimaré sempre.